Pere Bosch
Lorente va aprendre a patinar a l'actual Turó Park, a la pista del Patín Club, en les estones lliures dels estudis a l'Escola Industrial. Jordi Trias, un dels líders de l'Espanyol que va fer època als 50 i als 60, el recorda al juvenil blanc-i-blau. "Era una rateta, se l'havia de defensar amb intel·ligència". Era habilidós i golejador, però aviat va haver de marxar al Sant Sadurní, Arrahona, Terrassa i Calafell. Carles Trullols, llavors porter del Vendrell, el recorda com un "davanter habilidós". Poc després, ja com a entrenador-jugador, Lorente va anar a l'Arenys de Munt i el Mataró.
El 1969 va penjar els patins, i un any més tard ja es feia càrrec de la banqueta del Barça. El palmarès de l'hoquei blaugrana es reduïa a tres Copes del Generalísimo. Amb ell, tot va canviar. Lorente, però, seguia fidel a una manera d'entendre l'hoquei, la que havia fet brillar equips com el Reus, el Girona o el Voltregà. Tot naixia en la manera d'entrenar: dimarts i dijous, de 8 a 10 del vespre -tots els jugadors treballaven-, partidet de dues hores. "Els jugadors d'handbol es morien d'enveja", recorda Trullols, fitxat el 1978. Josep Enric Torner, arribat dos anys més tard, admet que "gairebé no fèiem entrenament físic". Siscu Prats, llavors al Vilanova, ho raona: "Els jugadors d'alt nivell quan passen a entrenar només triomfen si veuen el joc de la mateixa manera que ells jugaven. El Josep ho va saber fer".
Poc intervencionista
A l'entrenador de Sant Boi se li atribueix la invenció de la defensa individual i d'un sistema en què els 4 jugadors atacaven. Augusto Newton, que entrenava l'Espanyol, el defineix com un "rival temible" per la capacitat d'adaptació. "Canviava de sistema i et feia tornar boig". Però Torner revela un secret: "Sovint aquests canvis tàctics els decidíem els mateixos jugadors, i al Josep ja li semblava bé. Era un pèl anàrquic".
Amb el traspàs dels germans Torner al Noia va acabar la dinastia blaugrana. El 1989, el mateix any que Lorente deixava el Palau, emergia l'Igualada de Carlos Figueroa amb unes idees revolucionàries, importades en part d'esports com el bàsquet. El gallec va fer taula rasa i va canviar la manera de jugar i entrenar. Trullols ho lamenta. "El nostre hoquei era més lent, i això feia brillar els més habilidosos. Avui tot va massa ràpid per fer-ho bé". Catxo Ordeig, rival de Lorente al Voltregà, lamenta que "els tècnics d'ara volen ser massa protagonistes i no deixen que el jugador tregui la seva essència". Prats, entrenador del Noia el 1989, critica que "ara només hi ha força i tàctica. Sempre veus les mateixes jugades. La tècnica està en decadència". Per això creu "impossible" l'emergència d'un hereu de Lorente. Torner va més enllà: "Si el Josep entrenés avui en dia, ho faria de manera molt diferent, perquè ell també veia l'evolució del joc".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada