Tot va començar gràcies el meu germà que ja jugava a hoquei al C.P.Vic, els meus pares també hi eren aficionats i això feia que em passés els caps de setmana al pavelló mirant els partits del meu germà i del 1r equip. Vaig tardar una mica a començar, ja que era l’única nena i va costar convèncer els meus pares perquè m’apuntessin.
2.- Quant fa que hi jugues?
Vaig començar a patinar als 4 anys i un parells d’anys més tard em van apuntar a l’escola del C.P.Vic. Des de llavors segueixo amb el mateix esport, fa uns 17 anys.
3.- Has jugat sempre en equips de noies?
No, no. Quan era petita no hi havia gaires nenes de la meva edat que juguessin a hoquei i al club era l’única nena i per tant, vaig començar jugant amb nens. El primer any d’estar federada, vaig tenir molts problemes, ja que la mateixa federació que m’havia transmès la fitxa, en adonar-se el cap d’un temps que era noia, no volia que jugués. Però aquella mateixa temporada es va fer una reunió amb tots els clubs catalans i es va decidir que hi hagués equips mixtos fins als 12 anys, edat en què vaig deixar el club per anar a jugar a un equip femení.
4.- Quina és la principal diferència entre jugar en un equip únicament femení o jugar en un equip mixt?
Penso que és molt important que les nenes que practiquen aquest esport, com molts d’altres, entrenin conjuntament amb els nens, no només quan comencen, sinó com més anys millor. El ritme d’entrenament dels nens és més fort, ja que la seva condició física ho permet, i això fa que les noies treballem més per intentar arribar el seu nivell. Així, la principal diferència és la condició física, que determina molt la forma de jugar. També és cert que la convivència és diferent, tot té les seves coses bones i dolentes, però la veritat és que sempre he estat bé, tant amb nois com amb noies.
5.- Com veus l’esport femení, en general?
Penso que l’esport femení va creixent, però a un ritme lent, sobretot perquè el suport que ha tingut fins ara ha estat mínim. La Generalitat ha començat a crear campanyes per promocionar-lo, però serà una tasca molt complicada. Des dels mitjans de comunicació se’n fa molt poc ressò, les empreses no s’involucren en el seu desenvolupament, i no em vull pas imaginar què passarà en esports com el futbol, el bàsquet o el tennis, amb la crisi que estem vivint. Si fins ara costava trobar patrocinadors, ara encara serà pitjor…
6.- I l’hoquei?
Si els esports majoritaris ja tenen problemes per tirar endavant, l’hoquei encara en té més. Fins fa molt poc, per jugar a hoquei havíem de pagar-nos-ho tot. En els últims anys les coses han anat canviant, gràcies a l’esforç i la persistència de les jugadores i familiars, però s’ha hagut de renunciar a moltes coses per motius econòmics, entre ells, a la Lliga Nacional ja que el club no s’ho podia permetre i les federacions tampoc hi ajudaven. Aquest any no trobem ni patrocinador…
7.- Què estudies a la UVic?
Estic estudiant Mestre d’Educació Física, i si tot va bé aquest any ja acabo.
8.- Per què vas decidir estudiar aquí?
Perquè vaig estar 4 anys a Barcelona estudiant INEFC, però durant la setmana pujava a Vic per entrenar, i per això, quan vaig acabar la llicenciatura i vaig decidir fer estudis de Mestre,vaig preferir fer-ho a Vic, per comoditat.
9.- Es poden compaginar bé els estudis i els entrenaments?
Sí, penso que sí. Durant l’any fem una lliga catalana, per tant els desplaçaments són curts i a la resta d’Espanya hi anem 2 o 3 cops l’any i normalment són competicions de 3 o 4 dies, així que et saltes pocs dies de classe. A vegades sí que hem marxat més d’una setmana, però personalment no he tingut problemes per compaginar-ho.
10.- Com et prepares durant la setmana de cara als partits?
No hi ha cap preparació especial, però sí que és veritat que segons el partit que hi hagi hi penses més, estàs més nerviosa o en tens més ganes.
11.- Quant temps fa que jugues amb la selecció?
El primer any que hi vaig anar va ser el 2000, fa 8 anys.
12.- Quin és el títol més important que has aconseguit?
Tots els títols tenen un valor, però potser els que més valoro són els que hem aconseguit per primera vegada o aquells que costen més d’aconseguir. Potser els dos campionats del món, el primer campionat d’Espanya i la Copa d’Europa.
13.- Què ha significat per a tu?
Guanyar un títol és una barreja de sensacions, per sobre de tot l’alegria, però al mateix temps no et fas a la idea de què has guanyat. Al cap d’un temps ho valores més. Per mi guanyar un títol és un regal per tot el treball, l’esforç i el sacrifici que t’ha costat arribar-hi, i més en un esport com el nostre, on l’esforç no només és físic, sinó també econòmic. Però crec que el que sempre em quedarà no serà només el record d’aixecar una copa, sinó l’experiència que allò m’haurà aportat, les amistats que hauré fet i que sempre quedaran…
14.- Tens algun ídol? I un equip preferit?
Mmm… No sé si semblarà una mica estrany, però del món de l’hoquei no, però sempre hi ha jugadors i jugadores que t’agraden més i que intentes imitar o observar per millorar, tant quan ets petit com ara. Com a equip… la veritat és que al Voltregà et fan viure l’hoquei d’una manera especial, diferent. És un poble que viu per l’hoquei i això s’encomana, però actualment hi ha molts equips amb un hoquei espectacular i que m’agrada molt anar a veure.
15.- Si no juguessis a hoquei, què t’agradaria fer?
Probablement estaria practicant un altre esport, perquè m’encanta, però no em se veure sense l’hoquei…
16.- Fins on t’agradaria arribar, en el món de l’esport?
La veritat és que no penso massa en el futur, penso que ara el que toca fer és gaudir del que estem vivint i treballar perquè continuï així per molts anys.
17.- Després d’un 2008 exitós, quin va ser el teu propòsit per aquest 2009?
El millor regal és ser feliç…
Entrevista alumne de la UVIC
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada