Debut sobre rodes

Ivan Tibau col·loca el modest Lloret a dos punts del 'play-off' de l'OK Lliga en la seva primera temporada com a entrenador

Pere Bosch

L'escena té lloc un dissabte de setembre, a poques hores d'un nou partit de l'OK Lliga. Ivan Tibau, en comptes de descansar a casa, agafa la bicicleta i roda dues hores per Lloret de Mar. I així setmana rere setmana. "Preferia arribar cansat a la pista", diu. Coses del canvi de feina: continuava al Lloret, però ara com a entrenador. "A Sitges, al primer partit, estava molt nerviós -explica-. Per fora no ho expressava, però per dins era bestial". Després d'una vida jugant, se li feia estrany. Tant, que no se li pot dir, com mana el tòpic, que ha penjat els patins. Tibau continua calçant-se'ls de tant en tant durant els entrenaments. La diferència és que ara, a la mà, hi du un xiulet i no l'estic. El canvi va ser sobtat, poc meditat, però ja dóna fruits. El Lloret és la revelació de la segona volta.

El 19 d'abril passat, encara sense saber-ho, va jugar l'últim partit, a semifinals de la CERS contra el Valdagno (2-6). Després d'una temporada marcada per les lesions, en especial a l'esquena, decidia retirar-se. Quan ho va comunicar a Joan Lluís Perarnau, el president del Lloret va replicar ràpidament: "No volíem perdre un símbol com l'Ivan, i li vam oferir la banqueta". "Em va sorprendre, però en pocs dies vaig acceptar", recorda Tibau. "M'apassiona l'hoquei i em preocupava deixar el dia a dia". Per aquesta raó va començar amb aquesta "aventura".

Als 36 anys, i després d'una carrera il·lustre en equips com el Tordera, l'Igualada, el Blanes i el Lloret i amb les seleccions catalana i estatal, Tibau va creure en si mateix fins al punt de renunciar a un segon entrenador. Només l'acompanya Joan Galí, el seu preparador físic de confiança. En poques setmanes va redactar el seu llibre d'estil. "Aprens de tothom -explica-, però em van marcar molt els anys d'Igualada amb l'Albert Tarrida i el Joan Pont". Quim Casalí, fitxat al Voltregà d'Albert Folguera, reconeix en el seu nou tècnic "entrenaments i sistemes de l'escola Igualada". Tarrida se sent afalagat: "Vam tenir bona sintonia. L'Ivan era intel·ligent sobre la pista".

Línia clara

El nou tècnic es trobava un munt de feina que havia de compaginar amb la regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament de Lloret. A l'agost va començar a treballar amb una plantilla un pèl curta i amb les úniques incorporacions de Casalí i Xavier Lladó. Tot plegat es va fer notar en els primers mesos de treball: 2 victòries en 14 jornades, 10 punts i a 5 de la salvació. Tibau, acostumat a portar el pes del vestidor, va alçar la veu "per fer veure als jugadors que eren més bons del que deien els resultats". Tot i les lesions del seu germà Marc i de Josep Martos, els resultats van arribar. "La victòria contra el Lleida, abans de Nadal, va ser molt important i em va fer veure que la feina anava bé", recorda.

I de quina manera. El Lloret ha passat en nou jornades del descens a estar a només 2 punts del play-off, d'on ha estat absent les quatre últimes temporades. Ha sumat 19 de 30 punts possibles, amb derrotes per la mínima contra Barça, Liceo i, dissabte passat, el nou líder Vic, i ha guanyat els cinc últims partits a casa. A més, té un peu a les semifinals de la CERS. I Tibau, campió d'una Lliga, una Copa del Rei, tres Copes d'Europa, un Mundial A, un Mundial B i dos Europeus, li té ganes a aquesta competició europea: "És l'única que em falta".

Reportatge del diari Avui