El Voltregà baixa per primer cop, 40 anys després de la creació de la Lliga | El Barça, que ara queda com l'únic conjunt sense cap descens, dóna el cop de gràcia empatant a Sant Hipòlit (2-2)
Pep Lloveras
La petita gran història de l'hoquei patins té des d'ahir a la nit un capítol inèdit: el Voltregà va
consumar el descens a Primera per primera vegada en els 40 anys de Lliga. Era un fet gairebé cantat perquè només quedaven dues jornades i estava a quatre punts de la salvació, però la casualitat o el destí va voler que fos el Barça -l'altre club que no ha baixat mai, ara l'únic- el que li donés el cop de gràcia. A Sant Hipòlit, a quatre minuts del final, per si no n'hi havia prou un jugador format al Vic i que l'any que ve hi tornarà a jugar, Miquel Masoliver, va fer l'empat a 2 i va acabar amb les esperances blanc-i-blaves. El Maçanet, el quart per la cua, havia vençut el Sitges (3-2). El Voltregà estava sentenciat.
"He tingut la desgràcia de marcar aquest gol", afirmava compungit Masoliver, deixant de banda la rivalitat comarcal. Les cares dels jugadors locals eren un poema i l'entrenador, Ricard Muñoz, deia que estava "ensorrat". "El club ha de fer una profunda reflexió", va instar el tècnic, i el president, Ramon Vilaró, assegurava que construirien un projecte "per pujar de categoria l'any que ve".
Ja feia alguns anys que l'històric conjunt osonenc voltava el descens fins al punt que la temporada passada es va salvar en l'últim minut de la Lliga. La plantilla havia anat perdent els seus millors homes, la majoria dels quals avui són internacionals. Precisament el Barça ha sigut el que més se n'ha aprofitat, tot i que ahir dos dels seus jugadors criats al Voltregà van estalviar-se el drama local: Panadero estava sancionat i Ordeig lesionat. El tercer, Lluís Teixidó, que té el seu germà i el seu cosí al rival, va ser l'únic que va viure des de la pista l'adéu.
És part de la història de l'hoquei patins de l'última dècada. Amb un dels millors planters de Catalunya, formant aleshores un equip molt jove, el Voltregà va arribar a ser finalista de la Copa del Rei el 2000 i el 2001 i va guanyar la Copa CERS el 2002, l'últim títol que ha aixecat en una trajectòria que compta amb tres Copes d'Europa (1966, 75 i 76), dues Lligues (75 i 76) i dos subcampionats, als 70. Era l'època daurada, quan el Voltregà competia de tu a tu amb el Barça.
Això avui queda molt lluny en tots els sentits. L'hegemonia blaugrana va assegurar-se ahir el primer lloc a la Lliga regular per dotzè any seguit. Un rècord, però la notícia estava a l'altre cantó de la classificació. A Sant Hipòlit.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada