Pere Bosch
Tot va començar, literalment, en un camp de patates. Corria el 1952 quan els propietaris de la fonda de Can Peyu, a les Masies de Voltregà, van construir sobre aquell terreny agrícola una pista esportiva. Els voltreganesos els van agafar el gust a aquells patins rudimentaris. Tres anys més tard, el 1955, l'industrial Victoriano Oliveras de la Riva fundava el Club Patí Voltregà. L'empresa tèxtil de Don Victoriano era a les Masies, però el club va començar a jugar a Sant Hipòlit, i sota el mecenatge del fundador va situar el poble com a referència de l'hoquei català i europeu.
El potencial dels blanc-i-blaus era tant que el 1963 van crear un filial, l'Inriva, per donar sortida als jugadors del planter. L'equip, anomenat com l'empresa de les Masies, va arribar a estar dues temporades invicte i es va plantar a la Primera Divisió. El 19 de desembre del 1965 es va enfrontar al Voltregà en partit de Lliga. El públic es va decantar pels nois de casa, en lloc d'un Voltregà fet a cop de talonari i que va patir per imposar-se per 3-2.
L'experiment de l'Inriva va durar molt poc, i des d'aleshores poc o gens s'havia sentit a parlar de les Masies, municipi de no gaire més de 3.000 habitants, gairebé tants com Sant Hipòlit, del qual no es va separar fins al 1889. Als seus carrers hi han crescut els ara blaugranes Lluís Teixidó i Guillem Trabal, però cap dels dos va patinar-hi. Va ser Andreu Corominas, exjugador del Voltregà de la dècada dels 70, qui va canviar les coses. Havia estat suplent a l'equip del mític quintet format per Cabanes, Nogué, Recio, Ferrer i Ordeig, el que va guanyar dues Lligues i dues Copes d'Europa. El 1989, com a regidor d'Esports de l'Ajuntament, va impulsar la construcció d'una pista a les Masies, que havia perdut la de Can Peyu. Mesos després va fundar el Club Patí del poble.
Amb el cap a Primera
El nou club s'identificava amb el municipi i per això vesteix de verd i groc, com la bandera municipal. De tota manera, va defugir l'enfrontament amb el Voltregà, amb qui comparteix les instal·lacions. De fet, el Masies no compta ara amb cap equip de base. "De seguida que un equip se'ns queda curt, els jugadors marxen al Voltregà", relata, sense lamentar-se, Corominas.
A punt de complir dues dècades, el fill petit del Voltreganès llueix per mèrits propis. Noies com Carla Giudici, Anna Romero o Maria Ferrón, del multicampió Voltregà femení, van començar al Masies, que ara vol assaltar les categories estatals. Aquesta temporada, amb el fitxatge de quatre jugadors del Taradell amb experiència a Primera Divisió, l'objectiu era l'ascens, però l'aposta quedarà en no res. Encara s'han de jugar catorze jornades, però el Masies és cinquè, a 22 punts del líder Manlleu. David Torné, entrenador des de fa cinc setmanes, creu que l'equip "no s'havia conjuntat prou amb els nous jugadors. Potser la temporada que ve es podrà pujar". Torné, de 27 anys, havia jugat a les categories inferiors del Voltregà, compartint equip amb Mia Ordeig i Sergi Panadero. Com a sènior, va marxar al Masies, on va ajudar a fer pujar l'equip de Segona Catalana a Primera Nacional. "El Voltregà és el referent, però el sentiment d'hoquei al poble és el mateix".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada